LA SOSTENIBILITAT LINGÜÍSTICA, GARANTIA DE FUTUR
Siguem sostenibles, intentem que parlar i usar el català
aconseguisca que la nostra llengua tinga futur i la parlen les generacions
futures. Siguem també respectuosos amb les altres llengües que sentim al carrer
i intentem emprar el català en tots els àmbits d’ús.
Vivim en un món multilingüe on, gràcies a la
globalització, algunes llengües van imposant-se en les relacions
internacionals, sobretot l’anglès. Alhora, la majoria d’estats tendeixen a la
unificació lingüística i expressen actituds contràries a la diversitat de
llengües i de cultures.
La Declaració Universal de Drets Lingüístics, aprovada
l’any 2000, diu que “totes les llengües són l’expressió d’una identitat
col·lectiva i d’una manera distinta de percebre i de descriure la realitat; per
tant, han de poder gaudir de les condicions necessàries per al seu
desenvolupament en totes les funcions”. I reconeix que sovint calen mesures
compensatòries per tal de garantir tots els drets lingüístics dels parlants
d’una llengua i de la cultura que la sustenta.
Per tant, el concepte de sostenibilitat fa referència al
desenvolupament respectuós amb el medi, garantint a les generacions futures els
recursos per viure i progressar. Seguint aquest fil, la sostenibilitat
lingüística seran les mesures i les actituds, institucionals i personals, que
eviten la substitució lingüística, l’abandonament de la llengua pròpia.
Si la sostenibilitat és produir només el que és necessari
i no hipotecar el futur, pel que fa als principis lingüístics, n’hi hauria un
de fonamental: tot allò que puga fer una llengua local que no ho faça una
llengua més global. Per açò és necessari l’activisme en aquest terreny i
tractar de preservar la diversitat lingüística.
Reflexió sobre la llengua, l'escola i l'immigració.
Reflexió sobre la llengua, l'escola i l'immigració.
L'educació bilingüe mostra l'enorme importància del tractament de la
llengua familiar bé mitjançant la seva presència en el procés d'ensenyament i
aprenentatge, bé mitjançant la seva valoració en els programes de canvi de
llengua "llar-escola" i, per tant, el debat es deu realitzar sobre la base de com
fer-ho possible des de la pràctica educativa. Per exemple, el professorat ha de pronunciar
adequadament el nom de les seves alumnes i alumnes; deu conèixer algunes formes
rituals en l'àmbit de la interacció social referides, per exemple, a l'arribada
i el comiat; ha de poder plantejar activitats d'ensenyament i aprenentatge on
es puguin activar els coneixements lingüístics que l'alumnat posseeix i altres
coses més que van el mateix sentit. És a dir, es tracta que el professorat
empri la llengua de l'escola, però que, en les seves activitats, sigui capaç de
fer present el bagatge cultural i lingüístic del seu alumnat (Vila, 2000; Vila
i al., 2004).
Un problema que apareix respecte a l'alumnat estranger es
refereix al que coneixem amb el nom de "incorporació tardana". És a
dir, alumnat que s'incorpora a un determinat grau escolar al llarg del curs i
que, en moltes ocasions, no coneix la llengua de l'escola. En general, aquest
alumnat es tracta de manera homogènia. No obstant això, aquest grup és
enormement heterogeni tant des del punt de vista del lloc en què s'incorpora a
l'educació escolar com des del punt de vista de la seva escolarització prèvia.
Per això, els problemes implicats en la incorporació tardana són molt
diferents.
En qualsevol cas, un bon criteri és organitzar l'educació de manera
que es garanteixi de manera més o menys ràpida els aspectes bàsics relacionats
amb la comprensió de la llengua que utilitza l'escola. I això, significa
maneres diferents de fer. Es deu prevaler les relacions socials a l'aula
ordinària amb l'alumnat autòcton i, alhora, organitzar classes de reforç
lingüístic en la pròpia escola. En qualsevol cas, la possibilitat d'encarar amb
èxit la incorporació d'aquest alumnat al nostre sistema educatiu comporta una
inversió important tant de recursos humans com materials.
A més, l'administració hauria de fer un esforç important relacionat amb el
desenvolupament de materials per a l'aprenentatge de la llengua de l'escola que
tinguessin en compte la llengua pròpia de l'alumnat. En aquest sentit,
s'haurien d'elaborar materials que tinguessin com a referència els processos
psicolingüístics implicats en l'aprenentatge de l'espanyol com a llengua
estrangera, els quals són diferents en funció de la llengua pròpia de les
persones que aprenen aquesta llengua.
Sent molt que aquesta part, que era la més important, haja quedat la més pobreta de les tres. En realitat no has elaborat cap text.
ResponderEliminar